POEMA D'AMOR

AMOR ÉS EL QUE SENTIM,
QUAN ARRIBEM A L'HORT
I COMPRVEM QUE HAS VINGUT A CERCAR-NOS,
I AL NO TROBAR-NOS ALLÀ,
HAS HAGUT DE CONFORMAR-TE AMB LA
NOSTRA MILLOR COLLITA.

QUIN REMEI....
HAS PLORAT,
T'HAS ENFADAT,
I PER AIXÒ ENS HAS DESTROSSAT
TOT ALLÒ QUE CREIXIA,
TOT ALLÒ QUE PORTÀVEM
TANT TEMPS REGANT, CUIDANT...
HAS TREPITJAT AMB TOTA LA TEVA RÀBIA
CEBES, BLEDES...
I FINALMENT T'HAS FOTUT LES BOTES AMB ELS NOSTRES ALIMENTS.

PERÒ T'ENTENC, ET COMPRENC, ENS ESTIMES
I NOSALTRES T'ESTIMEM,
PER AIXÒ ENS REGALES TELEVISIONS TRENCADES, MATALASSOS
BOSSES DE PLÀSTIC I FUSTES PODRIDES,
OBJECTES RÒNICS, QUE A LA TEVA MANERA SÓN DECLARACIONS D'AMOR.

...OBJECTES RÒNICS QUE FAS ARRIBAR DES DE CASA TEVA
FINS AL NOSTRE HORT....
OBJECTES RÒNICS PER UN AMOR RÒNIC,
QUE NOMÉS ENS PORTA A LA RÀBIA
I AL DOLOR...

T'HEM DE DIR QUE AIXÒ NO POT SEGUIR AIXÍ,
FIDEL ADMIRADOR....

OBLIDA'T DE NOSALTRES,
SERÀ EL MILLOR PER TOTS

OBLIDA'NS,
DEIXA'NS EN PAU
NO ENS ROBIS,
NO ENS ESCUPIS
NO ENS TIRIS PEDRES DES DEL TEU BALCÓ

FINS MAI

Retorn d'ofrenes al seu origen (18 de gener)

Ofrenes varies a sobre la caseta (28 febrer 2009)

El premi a l'ofrena llençada a més distància: la televisió a dins a la caseta (28 de febrer del 2009)
cebes trepitjades pels nostres admiradors a la feixa de dalt (28 de febrer del 2009)
Donació altruista i sense consentiment previ de les nostres millors cebes
als admiradors indesitjats, si us hi fixeu bé,a la foto només surten les cebes de
la punta de la renglera, les del mig...PLof! ja no hi són! (28 de febrer del 2009)