Bufffff! jo crec que com a mínim no haviem actualitzat el blog des de l´any passat.
Doncs mireu, avui m´he inspirat i he anat una estoneta a l´hort, amb el Formi. He estat fent una mica de feina, bàsicament emparrar les tomaqueres, així que ja només ens haurem de preocupar de anar regant-les de tant en tant.
I us preguntareu com està... ple d´herbes, el llimoner sembla una mica xungo, tindrem: prunes, sindries, tomaquets, pebrots, alls, alberginies, cogombres, cebes, cols, patates, maduixes, caquis, i llenties, romaní, menta, "perejil", fonoll...
Els nostres veins estaven de festa, fent una sardinada que feia molt bona olor.
I més o menys així està la cosa.
Principis de novembre 8/11/09
Bona tardaa!!
Actualitzo el blog.
Aquest matí me passat per l'hort amb l'única intenció de veure com anaven les plantes i aquí en teniu una petita mostra.
Com veieu amb les últimes pluges les herbes han crescut ràpidament. Però també alguna planteta de llenties.
Actualitzo el blog.
Aquest matí me passat per l'hort amb l'única intenció de veure com anaven les plantes i aquí en teniu una petita mostra.
Com veieu amb les últimes pluges les herbes han crescut ràpidament. Però també alguna planteta de llenties.
2 d'OCTUBRE DEL 2009
Avui hem anat a la tarda a l'hort, i amb les pluges d'aquests últims dies,
hem pogut constatar que les herbes d'aquí i d'allà han començat a créixer amb força.
Però això no ens tira enrere...eh que no? jeje.
Tot i que els mosquits ens ho volen impedir cada cop,
nosaltres seguim arrencant sense compassió
les herbes intruses que volen pendre el lloc a les pebroteres,
les mongeteres, les tomaqueres, les patates....
I a més a més, avui ens hem endut un premiT!!!!
Uns caquis deliciosos, que hem collit una mica verds,
perquè s'acabin de madurar a casa, que sinó
els veïns encara agafarien un empatx.
Així que aquí veiem la Joana enfilada a sobre l'arbre.... i no ha caigut!
L'Alfred també ha fet alguna cosa, val a dir-ho. Ha plantat un munt de llenties per tot arreu. Aviam si surten, que van molt bé pel sòl.
I el Robert, cosa extranya, ha continuat fent la seva rampa, que un dia d'aquests arribarà fins als núvols. Ànims Robert, que algun dia acabaràs!
I al setembre que en queda?
S'han acabat les vacances, comença un nou curs, i ara què?
Doncs ara, a començar a preparar per les sembres d'hivern.
Però no tot serà cavar i treure males herbes, encara podrem gaudir (amb permís dels nostres veïns) dels fruits de la nostra terra, regada amb el nostre suor.
I si no mireu el que tenim per recollir:
Alberginia, petiteta però ben maca.
Les alberginieres encara tenen flors, ¡uuuuuummmm! encara podrem treure per un altre sopar.
Sindria, aquesta és la més grossa però en tenim més.
Gira-sol, amb un barret perquè els ocells no s´els mengin i per atreure els veïns, jeje.
Sorgo, tomaquet i cacahuet.
Ja veieu que tenim moltes coses, i si la pluja que esta caient ho permet i el fred no ho espatlla tindrem molt que menjar.
I en aquests mesos que venen prometo que ens haurem d´emmerdar molt, jejeje.
Noticies de gairebé última hora. Aquests diumenge 16 d'agost vaig anar a l'hort a regar-lo una mica, xq portava gariebé una setmana sense regar i quan vaig arribar em vaig trobar amb unes imatges que em van destrossar el cor.
Les portes d'entrada de l'hort han mort!!
A l'entrada vaig veure en un costat el cos inert de la nostra estimada porta somier, destrossat d'una forma que només ho pot haver fet un ésser sense cor. Amb bona part de la banda esquerra gairebé ireconeixible, i el cos desgarrat amb trossos d'ella escampats per tot l'escenari de la desgràcia, que feien evident com la porta va intentar aguantar estoicament els embat de qui li volia fer mal, però malauradament l'edat no perdona i al ser tant vella no va poder resistir gaire temps, i finalment, va ser derrotada i assasinada.
Un cop els assassins van eliminar-la es van apropar cobardament a la nostra porta de fusta, penseu que van tenir pietat amb ella? doncs no! ella que no ha fet mai mal a ningú i no tenia cap forma de defensar-se, va ser també brutalment assassinada, i van deixar el seu cos escuarterat en un costat, arraconat i sense vida.
Però les desgracies no venen soles i també vaig adonar-me que les tomaqueres havien perdut els fills, una part els hi havien pres i una altra, estaven escampats pel terra com una catifa de color roig i verd. I encara no contents amb la ratzia sofer-ta en el nostre hort, encara van atacar els dels veins, deixant les pobres plantes sense descendència, tomaqueres, pebroteres, alberginieres, carbasseres... cap es va salvar.
I jo em pregunto si qui roba als rics és un eroi, qui roba als probres que és . . .
. . . un mal parit?
Les portes d'entrada de l'hort han mort!!
A l'entrada vaig veure en un costat el cos inert de la nostra estimada porta somier, destrossat d'una forma que només ho pot haver fet un ésser sense cor. Amb bona part de la banda esquerra gairebé ireconeixible, i el cos desgarrat amb trossos d'ella escampats per tot l'escenari de la desgràcia, que feien evident com la porta va intentar aguantar estoicament els embat de qui li volia fer mal, però malauradament l'edat no perdona i al ser tant vella no va poder resistir gaire temps, i finalment, va ser derrotada i assasinada.
Un cop els assassins van eliminar-la es van apropar cobardament a la nostra porta de fusta, penseu que van tenir pietat amb ella? doncs no! ella que no ha fet mai mal a ningú i no tenia cap forma de defensar-se, va ser també brutalment assassinada, i van deixar el seu cos escuarterat en un costat, arraconat i sense vida.
Però les desgracies no venen soles i també vaig adonar-me que les tomaqueres havien perdut els fills, una part els hi havien pres i una altra, estaven escampats pel terra com una catifa de color roig i verd. I encara no contents amb la ratzia sofer-ta en el nostre hort, encara van atacar els dels veins, deixant les pobres plantes sense descendència, tomaqueres, pebroteres, alberginieres, carbasseres... cap es va salvar.
I jo em pregunto si qui roba als rics és un eroi, qui roba als probres que és . . .
. . . un mal parit?
Maig de 2009
LA TANCA NOVA DE L'HORT
Farts de les múltiples intrusions a l'hort,
de lladragots indiscrets,
de trepitjades inoportunes,
de destrosses inesperades....
AQUÍ LA TENIM!
Sí, és ella, la tant esperada tanca de l'hort.
I aquest individu és el Robert intentant fer-se el forçut davant aquesta tanca tant formosa.
El dia escollit: un dissabte
L'hora: al pet del migdia
El resultat: quatre insolacions i una tanca ben clavada al terra.
Aquesta sí que no la mouran, eh Alfred?
En aquesta foto podeu veure un altre valent obrint-se pas entre els esbarzers per poder posar la tanca.
Aviam si serveix d'alguna cosa...
ABRIL 2009
Voleu saber què tenim plantat a l'hort? Quin dia es va plantar? Quan es recollirà?... Doncs només cal que aneu mirant els plànols que anirem penjant al superblog de l'hort.
Us passem el primer plànol amb data 10 d'abril del 2009.
Calço què?
Ufffff! Quin diumenge més profitós, i més si pensem que part dels "horteros" i acompanyants no eren en plenes facultats, que sortir de nit i passar la ressaca al Sol té molt de merit.
Moltes felicitats a tots, prova superada!
(aquí es pot veure el nostre hort des del talus
de la gran via, l´hort és des de on sóm tots fins el pi, i ja veieu on són els
cotxes)
Buscar fems, carregar-los, carregar taules, cadires, llenya..., regar, treure males herbes i punxar-nos amb elles, fer un forat, coure els calçots i la carn, i el més cansat de tot menjar-s´ho.
(que enfeinats que estàn tots)
(s´em fa la boca aigua, no us passa el mateix)
Doncs si, molta feina, però l´important de veritat va ser que estàvem tots aquí gaudint d´un bon dia, passant una mica de calor i fent broma.
Abraços i petons per a tothom, i moltes gràcies per les fotos Luitxi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
